Els parallamps són un component crucial de la construcció de sistemes de protecció contra llamps, ja que els parallamps d'un -tub són un tipus habitual. Aquesta estructura utilitza un únic suport metàl·lic com a canal de descàrrega del llamp, i la seva funcionalitat es basa en càlculs de disseny precisos. El suport està fet normalment d'acer galvanitzat o d'acer aliat, i la seva secció i alçada-transversal s'han d'ajustar a l'àrea protegida i a la intensitat de l'activitat local dels llamps.
En comparació amb les torres de gelosia, les estructures d'un-tub redueixen el nombre de punts de connexió. Aquesta característica permet una distribució més directa de l'esforç sota les càrregues del vent, però també exigeix més la resistència a la flexió i torsió del propi suport. El disseny de la fundació té en compte la resistivitat del sòl i el moment de bolcada de la torre, normalment emprant fonaments de formigó independents o fonaments de pila per garantir l'estabilitat estructural sota l'impacte del corrent del llamp i condicions meteorològiques severes.
El nucli del procés d'intercepció del llamp és la coordinació entre el conductor de baixada i el sistema de connexió a terra. El propi tub de la torre d'un-tub actua com a conductor de baixada natural, amb corrent que es descarrega al llarg de la seva superfície. El dispositiu de posada a terra normalment utilitza un anell o un elèctrode de terra horitzontal radial connectat a la base del tub per difondre ràpidament el corrent de llamps d'alt-potencial al sòl, reduint la resistència de la presa de terra i evitant cops laterals o retrocés.
En aplicacions pràctiques, els parallamps d'un sol-tub es troben habitualment al voltant d'estacions base de comunicacions, magatzems independents o instal·lacions en zones obertes. La selecció del lloc requereix una consideració exhaustiva dels càlculs de l'angle de protecció i l'impacte dels obstacles espacials. El rang de protecció es pot descriure geomètricament mitjançant un model d'esfera rodant; augmentar l'alçada de la torre amplia el radi de protecció, però s'ha de millorar simultàniament la resistència estructural i l'efectivitat de la connexió a terra.
L'operació i el manteniment se centren en la durabilitat del material i la fiabilitat de la connexió. El cos del tub metàl·lic necessita una inspecció periòdica per detectar danys al revestiment a causa de la intempèrie o els llamps, i la resistència de la presa de terra s'ha de mesurar periòdicament per garantir que el seu valor es mantingui dins dels requisits de disseny. En entorns industrials o costaners altament corrosius, calen mesures anticorrosió addicionals-per allargar la vida útil.
Des del punt de vista de l'economia de l'enginyeria i de l'adaptabilitat ambiental, els parallamps d'un sol-tub ofereixen avantatges com ara una instal·lació relativament senzilla i una empremta més petita. El seu disseny ha d'aconseguir un equilibri entre l'eficàcia de la protecció, la seguretat estructural i el control de costos. Les diferents condicions geogràfiques i meteorològiques influeixen directament en la selecció de paràmetres específics, la qual cosa explica per què no hi ha un esquema de disseny estàndard d'aplicació universal.